Economia e territori

Da la fàbrica del boom a la sfida de l'AI: coss'è che 'l ne insegna Vigevano?

Abbiategrasso, 21 d'agost del 2026

Vigevano e Abbiategrasso, on destin compartii: l'inchiesta del Sole 24 Ore in su la fàbrica del boom economegh a la sfida de l'intelligenza artificiala

Lègend l'articol del Sole 24 Ore de incoeu, 21 d'agost del 2026, dedicaa a Vigevano, hoo faa ona riflession che a mè avvis la var la pena de vess compartida.

La nòstra "visina de cà" la ne offeriss on spegg indove vardà anca la nòstra realtà, quella de Abbiategrasso e di territori che hann faa la storia produttiva de la Lombardia.

L'inchiesta la part de lontan: di banch di scoeul de formazion professional e di persòn che, cont la soa inventiva e 'l "miragg del success", hann trasformaa Vigevano da terra pòvera a ver motor del boom economegh, soratutt in de la calzadura e in de l'industria meccanica conligada. Ma incoeu quell modell lì el mostra el fiaa curt.

I pont ciav che ne tochen de vesin

La scura de la globalizazion

Croll de la quota de mercaa mondial di machin italian per calzadur, passada dal 30% al 10% per via de la concorrenza asiatica.

El salt obbligaa vers l'high-tech

El basta pu produs ben fisich cont el vegg stamp low-tech. Per restà in sul mercaa besògna evolvess pontand in su automazion, intelligenza artificiala, big data e in su 'n offerta integrada che la comprenda el support tecnologegh e la progettazion su misura per el client.

El valor inestimabil del capital uman

Per mì on concett fondamental e despess trascuraa: el success del futur el se tegn minga domà in sui macchinari, ma in su la qualità de la formazion e di competenz tecnich di persòn, anca ciapand storicament da istitut professionai de eccellenza del territori.

El fren de sistema

L'Italia e l'Europa continuen a scontà on eccess de vincoj giuridegh, burocrategh e infrastruturai che rallenten la competitività respett ai alter mercaa globall.

La domanda che 'l giornalista Paolo Bricco el posa a Vigevano l'è la stessa che besògna poness nunch: come affrontom la transizion? El ris'c, per i noster territori, l'è de restà schisciaa tra la nostalgia de on passaa industrial gloriós e l'incapacità de investì strutturalment in innovazion, formazion e vision strategica.

I sfid cambien, ma la necessità de avè class dirigent, imprees e comunità avert al cambiament la resta immutada.