Educazion e società

Sfera Ebbasta a San Siro: la notorietà a l'è minga on valor

Bià, 8 de settember 2026

Sfera Ebbasta in dello skybox de San Siro durante la partita, circondaa de bagaj vestii de negher

L'ingress del cantant Sfera Ebbasta in dello skybox de San Siro, circondaa de des bagaj vestii de negher e faa apposta per ciappà i oeucc del publegh de la partita, l'ha scatena el solit rifles condizionaa del dibattit publegh.

De 'na banda gh'è chi se scandalizza denunziand la solita riduzion a ogett de la figura feminina; de l'oltra banda gh'è chi applaus per ona trovada de marketing genial, bon de monetizzà l'atenzion in vista de on disch noeuv.

A forza de spartìs tra moralism de 'na banda e pragmatism cinich de l'oltra, andom inanz a véd nò el noeud central de la question. On noeud che l'è minga apena estetegh o de costum, ma profondament educativ.

La domanda vera che 'sti episodi chì ne ponnen la gh'ha nò de fà cont l'eficacia di strategi publegitari, nè cont la moral di singoi personagg, ma cont l'impatt pedagoghegh del messagg che ghe sem stè a trasmett ai giovin e che i media metten tant in evidenzia.

De la notorietà come risultaa a la notorietà come fin

Incoeu sem stè a fà su di bagaj immers in 'on'illusion perigolosa: la convinzion che la rilevanza personal la passa pù puu de la costruzion de on percors, del talent coltivaa con disciplina o di gest significativ, ma pussée de la capacità de prodù on fatt eclatant.

Ona vòlta la notorietà e el respett eren la conseguenza indiretta de 'n'attività vera: ona scoverta, on'oeuvra d'art duradoura, ona imprenda sportiva o on contribut concret a la comunità. La notorietà l'era el risultaa del valor. Incoeu vedom l'inversion de 'sto paradigma: la notorietà l'è deventada l'únegh fin, e la scorciatoia per otegnìla l'è l'att visualmente rumoros, la provocazion o la spettacolarizzazion de tutt i aspett de l'esistenza.

Confond minga la memoria con la viralità

Come educator, genitor e cittadin, la nòstra preoccupazion la s'ariss de concentrà in su 'sta distorsion colturala, o ben sostituì el «fà» col «scenografich», indova cuntà el voeur dì domà fà rumor. Se insegnom ai giovin che 'sto chì l'è el modell del success, sem stè a svalutà el valor de l'impegn, del studi, de la riservatezza e de la pazienza.

La fama basada in sul gest eclatant o in sul gran show l'è ona fiammada che la dura el spazzi de on scorriment de pagina. La traccia vera che lassem in del mond la se misura minga de quant scherm riessom a occupà, ma de l'impatt che i nòstri azion concret hann in sui olter e in sul temp.

Se acetom senza riserv la logica de l'hype e de l'eclatant a tutt i cost, sem stè a dà ai bagaj on'idea de valor spaventosament voeuja, indova la forma scellerada la prosciuga del tutt el merit di contenutt.

L'è minga question de fà i censor o de scandalizzàss per ona trovada de marketing. La sfida educativa vera l'è quella de dàgh indree ai giovin la misura di coss: fàgh vedè che l'importanza vera la se misura minga de quant sguard riesset a ciappà per on istant con on colp de scena, ma del valor reel e duradour de quell che te sèet bon de costruì dì dopo dì.

On confront già vert cont i giovin

Me pias regordà che propri el giugn passaa, quasi profeticament, ghe n'emm parlaa de 'sto chì con Benedetta Gaia Cosmi e Mara Silvia Ceriotti in on confront cont i bagaj de la scoeula de giornalism.

El video del post original in su Facebook